La "marruixa era un gatet llaminer més que cap d'altre, un gatet de color blanc molt estimat de la casa. Tot el dia era al celler i al rebost també hi entrava per si es veia descuidat algun tros de cansalada.
Un dia a l'olla bullint va veure un tall que saltava, i amb la pota va provant si l'agafa o no l'agafa, fins que a l'ultim per descuit va escaldar-se la sabata.Fort li deien els vailets:així el llaminers s'atrapen, a veure si hi tornaràs Marruixa una altra vegada.
I la Marruixa patint i cridant que feia llàstima,recremada es va morir amb les potes arronsades
Fabulos. No pensava q el pugués trovar. Gracies pels records q em porta. Moltes gracies.
ResponderEliminarDe totes formes crec q falta la part final.
Eliminar